Míriam Encinas

Miriam Encinas creix en una família de músics: “Els Trobadors” i “L’Arc en el Cel”. La seva musicalitat innata combina la nova perspectiva d’una intèrpret educada en un entorn de música tradicional amb el rigor i la precisió de la seva formació acadèmica.
Actualment centra la seva recerca en la música medieval, tradicional i la música modal del mediterrani i Àsia central.

Inicia els seus estudis de flauta de bec amb Sara Parés. Obté el títol superior de flauta de bec al Conservatori del Liceu de Barcelona. Estudia percussió antiga i oriental de manera autodidacta i realitza cursos amb Pedro Estevan i Jarrod Cagwin. Estudia viola de gamba amb Cristian Sala i Dilruba i música Afganesa amb Daud Khan Sadozai.
Realitza cursos amb: Pedro Memelsdorff, Christian Curnyn, Pia Elsdorfer. És membre i ha col.laborat amb: Evo i Mos Azimans, Via Artis Konsor, Joi de Trobar, l’Ham de foc, Ensemble l’Albera, Efrén López, Kelly Thoma, Stelios Petrakis, Milo ke Mandarini, Los Caminos de Serkeci, Ross Daly & labyrinth modal Ensemble, Daud Khan Sadozai, Sima Bina, Zohreh Jooya i Ensemble Afgan, Sendarena, Rusó Sala, Canimas, Roger Mas, Windu Quartet, Mara Aranda , Stellamara, Mashrabiya.
Ha participat en l’enregistrament de varis cd’s: “ En un miralh” amb Mos Azimans, “El fill del llop” d’Efrén López, “La Vereda de la Gitana” de Milo ke Mandarini, “Eva” amb Evo , “Crosswork” Cantos de la frontera amb Via Artis Konsort, “Insula Barataria” amb Eliseo Parra, Hidrogen “espais naturals de Catalunya” amb Alfons Encinas, “Sagrat Cor” i “Un pam de net” d’Eduard Canimas, “Parnàs” de Roger Mas i “Desirem” amb Rusó Sala i Aleix Tobias. Ha realitzat concerts per Europa, Amèrica, Islàndia, Canadà, Grècia i Israel.
Com a docent, dedica la seva activitat a l’ensenyament de la flauta de bec impartint classes en diferents escoles de música. Ha realitzat tallers de flauta en campanyes escolars i ha participat en diferents espectacles infantils amb diferents companyies. Actualment és professora de flauta de bec a l’Escola de Música del Gironès (EMG).

Ciro Montanari (Itàlia), el 2003 va començar els seus estudis de percussió índia (tabla) sota la direcció de Pandit Sankha Chatterjee, ex mestre de Rabindra Bharat University de Calcuta (Índia) amb qui va aprendre a forma tradicional dos estils coneguts com Panjab Gharana i Farukabad Gharana. De 2005 a 2009 va assistir al Conservatori Arrigo Pedrollo a Vicenza al curs acadèmic “tradicions musicals Extraeuropes” sota la direcció de el Mestre Federico Sanesi. Durant l’actualitat treballa com a músic en diferents projectes artístics a Europa, Orient Mitjà, Àfrica i Índia.

 

 

pròxim Publicar

Anterior Publicar

© 2020

Autor Anders Norén